50 primeras citas

TÍTOL ORIGINAL: 50 First Dates
ANY: 2004
DURACIÓ: 99 min.
PAÍS: USA
DIRECTOR: Peter Segal
GUIÓ: George Wing, Lowell Ganz, Babaloo Mandel
MÚSICA:Teddy Castellucci
FOTOGRAFÍA: Jack N. Green
ACTORS: Adam Sandler (Henry Roth), Drew Barrymore (Lucy Whitmore), Rob Schneider (Ula), Lusia Strus (Alexa), Blake Clark (Marlin Whitmore), Sean Astin (Doug Whitmore), Amy Hill (Sue), Pomaika'i Brown (Nick), Dan Aykroyd (Dr. Keats), Allen Covert (Tom).
PRODUCTORA: Columbia Pictures
ARGUMENT: Henry Roth és un veterinari de fauna aquàtica que treballa al Parc de Vida Marina de Hawai i té tot el seu futur planejat. No vol compromisos, simplement va enamorant turistes que visiten el parc i ja està. Un dia en un bar coneix a la Lucy Withmore, una noia que tranquilament va fent "figures" amb el esmorzar. De seguida parlen i es coneixen. El següent dia torna al bar i s'acosta la noia per tornar a parlar amb ella. Lucy, no el reconeix i s'estranya, es pensa que en Henry és un boig. La propietaria del bar i gran amiga de Lucy li explica que fa uns anys la noia va patir un accident amb cotxe i que li va quedar com a cicatriu un problema mental que té com a concequència que cada matí, quan es lleva no recorda res del dia anterior. En Henry, realment estima aquella noia i si la intentarà enamorar cada dia. En passarà de tots colors amb els plans més estranys i divertits per tenir cada dia una "primera cita" amb aquella noia. 50 primeras citas ens demostra que l'amor tot ho pot fent-nos riure i potser en alguna part plorar una miqueta.

CRÍTICA: L'argument de la pel·lícula, és potser el que més destaca, ja que trenca l'estàndard de comèdia romàntica americana. En aquesta comèdia també s'hi plantejen temes més seriosos per reflexionar com ara els problemes mentals de memòria; si hem de deixar una persona i sacrificar-nos perquè aquesta sigui feliç o no; si ens podem enamorar d'una persona més d'un cop a la vida...
Potser no és d'aquelles pel·lícules que pots veure cada dia i no t'en canses però està bé per passar una estona i riure dels acudits, que per cert estàn bé però alguns no són gaire intel·ligents. Per part dels actors hi ha bon treball sobretot per part de Drew Barrymore ja que és bastant creíble, el seu personatge per les cares inocents, confuses i divertides alhora

alba;)