DIRECCIÓ: Tim Burton.
PAÍS: USA.
ANY: 2003.
Duració: 125 min.
INTERPRETACIÓ: Ewan McGregor (Edward Bloom jove), Albert Finney (Edward Bloom gran), Billy Crudup (William Bloom), Jessica Lange (Sandra Bloom), Helena Bonham Carter (Jenny/Bruixa), Alison Lohman (Sandra jove), Robert Guillaume (Doctor Bennett), Marion Cotillard (Josephine), Matthew McGrory (Karl), Danny DeVito (Amos), Steve Buscemi (Norther Winslow).
GUIÓ: John August; basat en la novel·la de Daniel Wallace.
PRODUCCIÓ: Richard D. Zanuck, Bruce Cohen y Dan Jinks.
MÚSICA: Danny Elfman.
FOTOGRAFÍA: Philippe Rousselot.
MUNTATGE: Chris Lebenzon.
DISSENY DE PRODUCCIÓ: Dennis Gassner.
DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Jack Johnson y Richard L. Johnson.
VESTUARI: Colleen Atwood.
ARGUMENT: Edward Bloom és un home estimat per tothom, amb una imaginació desbordant que ha tingut una vida molt plena i ha viscut moltes aventures. Sempre les explica a tothom i a la gent li agrada, tot i que alguns fets són ficticis i producte de l'imaginació d'Edward. Però el seu fill, William Bloom ja n'està fart d'aquelles històries entre les quals ha crescut. Des de ben petit el seu pare ja els hi explicava i se les va creure més temps del que se les hauria d'haver cregut. Quan va ser més gran i es va adonar que no tot era real és va sentir com un idiota. Per això un dia s'enfada amb el seu pare i no es tornen a parlar fins al cap de tres anys, quan Edward pateix una malaltia. L'home continua igual, explicant sempre la seva estrambòtica vida. William li demana que li expliqui la seva veritable història però el pare li diu que és veritat. El estranyat fill decideix descobrir per ell mateix la veritat, contactant amb algunes de les persones que apareixen a l'història del seu pare una mica diferents, com fent una metàfora de el seu caràcter. William poc a poc s'adona de que a vegades la realitat pot superar la ficció, que per entendre el present i superar els problemes reals s'ha d'utilitzar l'imaginació i veure-ho tot pel costat metafòric.
CRÍTICA: Tim Burton, com sempre, ens ha sorprès. Les seves idees estrambòtiques i originals ens ensenyen algunes lliçons. Hi ha bon treball (en general) per part dels actors ( sobretot Helena Bonham Carter, la bruixa i la Jenny) encarnant uns rars i divertits personatges amb mirades macabres i fúnebres, veus fantasmals o infantils molt divertides ... Potser podríem dir que el millor de la pel·lícula és el guió i el "material" que aporta a cadascú com a persona tot i que també cal destacar la direcció. El que falla podríem dir que és Edward Bloom de jove, potser és el personatge menys treballat i no arriba a l'alçada de la pel·lícula. Big Fish és una barreja de Drama i Fantasía molt aconseguida i sobretot impactant. Durant la pel·lícula es va combinant la superació de la malaltia d' Edward Bloom, la relació entre pare i fill... i l'història de la vida del primer explicada per la boca d'ell (per tant amb fets ficticis abundants). Així com altres pel·lícules d'aquest tipus estàn bé per passar una estona crec que aquesta s'hauria de veure més d'una vegada per trobar-li un significat per a un mateix.
alba;)
PAÍS: USA.
ANY: 2003.
Duració: 125 min.
INTERPRETACIÓ: Ewan McGregor (Edward Bloom jove), Albert Finney (Edward Bloom gran), Billy Crudup (William Bloom), Jessica Lange (Sandra Bloom), Helena Bonham Carter (Jenny/Bruixa), Alison Lohman (Sandra jove), Robert Guillaume (Doctor Bennett), Marion Cotillard (Josephine), Matthew McGrory (Karl), Danny DeVito (Amos), Steve Buscemi (Norther Winslow).
GUIÓ: John August; basat en la novel·la de Daniel Wallace.
PRODUCCIÓ: Richard D. Zanuck, Bruce Cohen y Dan Jinks.
MÚSICA: Danny Elfman.
FOTOGRAFÍA: Philippe Rousselot.
MUNTATGE: Chris Lebenzon.
DISSENY DE PRODUCCIÓ: Dennis Gassner.
DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Jack Johnson y Richard L. Johnson.
VESTUARI: Colleen Atwood.
ARGUMENT: Edward Bloom és un home estimat per tothom, amb una imaginació desbordant que ha tingut una vida molt plena i ha viscut moltes aventures. Sempre les explica a tothom i a la gent li agrada, tot i que alguns fets són ficticis i producte de l'imaginació d'Edward. Però el seu fill, William Bloom ja n'està fart d'aquelles històries entre les quals ha crescut. Des de ben petit el seu pare ja els hi explicava i se les va creure més temps del que se les hauria d'haver cregut. Quan va ser més gran i es va adonar que no tot era real és va sentir com un idiota. Per això un dia s'enfada amb el seu pare i no es tornen a parlar fins al cap de tres anys, quan Edward pateix una malaltia. L'home continua igual, explicant sempre la seva estrambòtica vida. William li demana que li expliqui la seva veritable història però el pare li diu que és veritat. El estranyat fill decideix descobrir per ell mateix la veritat, contactant amb algunes de les persones que apareixen a l'història del seu pare una mica diferents, com fent una metàfora de el seu caràcter. William poc a poc s'adona de que a vegades la realitat pot superar la ficció, que per entendre el present i superar els problemes reals s'ha d'utilitzar l'imaginació i veure-ho tot pel costat metafòric.
CRÍTICA: Tim Burton, com sempre, ens ha sorprès. Les seves idees estrambòtiques i originals ens ensenyen algunes lliçons. Hi ha bon treball (en general) per part dels actors ( sobretot Helena Bonham Carter, la bruixa i la Jenny) encarnant uns rars i divertits personatges amb mirades macabres i fúnebres, veus fantasmals o infantils molt divertides ... Potser podríem dir que el millor de la pel·lícula és el guió i el "material" que aporta a cadascú com a persona tot i que també cal destacar la direcció. El que falla podríem dir que és Edward Bloom de jove, potser és el personatge menys treballat i no arriba a l'alçada de la pel·lícula. Big Fish és una barreja de Drama i Fantasía molt aconseguida i sobretot impactant. Durant la pel·lícula es va combinant la superació de la malaltia d' Edward Bloom, la relació entre pare i fill... i l'història de la vida del primer explicada per la boca d'ell (per tant amb fets ficticis abundants). Així com altres pel·lícules d'aquest tipus estàn bé per passar una estona crec que aquesta s'hauria de veure més d'una vegada per trobar-li un significat per a un mateix.
alba;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada