
Direcció: Robert Luketic.
País: USA.
Any: 2005.
Duració: 101 min.
Gènere: Comèdia.
Interpretació: Jennifer Lopez (Charlotte "Charlie" Cantilini), Jane Fonda (Viola Fields), Michael Vartan (Kevin Fields), Wanda Sykes (Ruby), Elaine Stritch (Gertrude), Adam Scott (Remy), Monet Mazur (Fiona), Annie Parisse (Morgan), Will Arnett (Kitt).
Guió: Anya Kochoff.
Producció: Paula Weinstein,Chris Bender y J.C. Spink.
Música: David Newman.
Fotografía: Russell Carpenter.
Muntatge: Scott Hill y Kevin Tent.
Diseny de producció: Missy Stewart.
Vestuari: Kym Barrett.
Argument: Charlotte és una noia que porta tres anys buscant el noi perfecte i finalment el troba. Es diu Kevin, és guapo, simpàtic i encantador. Decideixen que es volen casar. Per altra banda, Viola, la mare d'en Kevin, una exitosa presentadora i actriu, és despedida del programa que presentava. Està en un moment de crisi i té por de perdre el seu fill. Quan s'assaventa que el seu fill es vol casar es proposa convertir-se en la pitjor sogra del món perquè Charlotte no li "prengui" el seu fill. Amb els plans més maquiavèlics, complicarà la vida de Charlotte fingint moltes coses. Com que Charlotte no vol destrossar la relació amb en Kevin simplement per la sogra per tant no es queixa. I ha d'anar aguantant i dissimulant fins que s'adona que tot és fet expressament i a partir d'aquí comença la baralla jove/sogre més divertida.
Crítica: Crec que l'argument no és gaire original ja que el tema sogres i joves ja està molt tocat en moltes pel·lícules americanes i els acudits no són extraordinariament bons. Crec que el punt fort de la pel·lícula és la divertida interpretació dels actors. Les expresions, veus, i mirades són el que realment fan que els acudits siguin divertits. Destaquen Jane Fonda, Jennifer López i Wanda Skyes,dit d'es d'un altre punt de vista, Viola, Charlotte i Ruby. Aquests personatges estan portats molt a l'extrem però estàn aconseguits i són creíbles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada