Direcció: Rob Reiner.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 97 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Jack Nicholson (Edward Cole), Morgan Freeman (Carter Chambers), Sean Hayes (Thomas), Rob Morrow (Dr. Hollins), Beverly Todd (Virginia), Alfonso Freeman (Roger Chambers), Rowena King (Angelica).
Guió: Justin Zackham.
Producció: Craig Zadan, Neil Meron, Alan Greisman y Rob Reiner.
Música: Marc Shaiman.
Fotografía: John Schwartzman.
Muntatge: Robert Leighton.
Diseny de producció: Bill Brzeski.
Vestuari: Molly Maginnis.
Argument: Edward Cole i Carter Chambers són dos homes de tercera edat completament diferents en tots els aspectes. Edward és propietari i director d'una cadena d'hospitals, ric, ateu, ha tingut moltes dones i només una filla amb qui no té contacte a causa d'una discussió del passat. Carter Chambers és mecànic, bastant pobre, ja que de jove va haber de deixar la apassionada carrera d'Història per l'embaràs de la seva dona, és una persona culta i religiosa amb una família que l'omple i per la qual ho donaria tot. L'única coincidència entre ells dos és que pateixen càncer. Es conèixen al coincidir en l'habitació de l'hospital. Tot i que al principi no tenen massa contacte acaben sent bons amics. Una nit Edward descobreix un paper pel terra. És una llista feta per Carter a quan anava a l'universitat per classe de filosofia on hi ha escrites les coses que imprescindibles a fer abans de morir. Edward proposa fer uns canvis a la llista i posar en pràctica tot el que hi ha escrit en aquell paper. Al principi sembla una bojeria però al final Carter accepta la proposta. Junts viuran en el poc temps que els queda, els millors moments de la seva vida sencera.
Crítica: Aquesta és de les poques pel·licules en les que costa trobar errors. Realment està molt aconseguida sobretot per el guió i l'interpretació. El guió presenta uns diàlegs reflexius sobre situacions de la vida, la mort, la família... tallats i finalitzats amb molta gràcia per una o varies frases i situacions que ens fan riure. L'humor que s'utilitza, (al contrari que les altres pel·lícules que he penjat) és força intel·ligent i acompanyat de la manera d'actuar de Morgan Freeman i Jack Nicholson ens fa riure molt. Potser si aquesta comèdia no estigués interpretada per aquests actors no hauria tingut gens d'èxit, ja que la clau d'aquest tipus de pel·lícules, crec que està en saber fer que el públic es fiqui dins de la comèdia dramàtica i reflexioni i es diverteixi per les situacions que es presenten. Això no tots els actor ho saben fer.
Sobre el guió ja està quasi tot dit: humor intel·ligent, frases emocionants i impactants...
Pel·lícula molt recomanada.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 97 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Jack Nicholson (Edward Cole), Morgan Freeman (Carter Chambers), Sean Hayes (Thomas), Rob Morrow (Dr. Hollins), Beverly Todd (Virginia), Alfonso Freeman (Roger Chambers), Rowena King (Angelica).
Guió: Justin Zackham.
Producció: Craig Zadan, Neil Meron, Alan Greisman y Rob Reiner.
Música: Marc Shaiman.
Fotografía: John Schwartzman.
Muntatge: Robert Leighton.
Diseny de producció: Bill Brzeski.
Vestuari: Molly Maginnis.
Argument: Edward Cole i Carter Chambers són dos homes de tercera edat completament diferents en tots els aspectes. Edward és propietari i director d'una cadena d'hospitals, ric, ateu, ha tingut moltes dones i només una filla amb qui no té contacte a causa d'una discussió del passat. Carter Chambers és mecànic, bastant pobre, ja que de jove va haber de deixar la apassionada carrera d'Història per l'embaràs de la seva dona, és una persona culta i religiosa amb una família que l'omple i per la qual ho donaria tot. L'única coincidència entre ells dos és que pateixen càncer. Es conèixen al coincidir en l'habitació de l'hospital. Tot i que al principi no tenen massa contacte acaben sent bons amics. Una nit Edward descobreix un paper pel terra. És una llista feta per Carter a quan anava a l'universitat per classe de filosofia on hi ha escrites les coses que imprescindibles a fer abans de morir. Edward proposa fer uns canvis a la llista i posar en pràctica tot el que hi ha escrit en aquell paper. Al principi sembla una bojeria però al final Carter accepta la proposta. Junts viuran en el poc temps que els queda, els millors moments de la seva vida sencera.
Crítica: Aquesta és de les poques pel·licules en les que costa trobar errors. Realment està molt aconseguida sobretot per el guió i l'interpretació. El guió presenta uns diàlegs reflexius sobre situacions de la vida, la mort, la família... tallats i finalitzats amb molta gràcia per una o varies frases i situacions que ens fan riure. L'humor que s'utilitza, (al contrari que les altres pel·lícules que he penjat) és força intel·ligent i acompanyat de la manera d'actuar de Morgan Freeman i Jack Nicholson ens fa riure molt. Potser si aquesta comèdia no estigués interpretada per aquests actors no hauria tingut gens d'èxit, ja que la clau d'aquest tipus de pel·lícules, crec que està en saber fer que el públic es fiqui dins de la comèdia dramàtica i reflexioni i es diverteixi per les situacions que es presenten. Això no tots els actor ho saben fer.
Sobre el guió ja està quasi tot dit: humor intel·ligent, frases emocionants i impactants...
Pel·lícula molt recomanada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada